(29/11/2023 – Redacció)
Les obres de remodelació de l’edifici modernista de l’estació de Les Planes dels FGC ja han finalitzat. Per aquest motiu, El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Toni Segarra i Barreto, ha visitat l’estació de Les Planes i ha posat en valor la importància de conservar el nostre patrimoni històric.
Els treballs de restauració de l’edifici han permès recuperar-ne la fesomia tal com era en el seu estat d’origen, l’any 1916, amb actuacions com l’eliminació de la marquesina, però l’actuació també ha inclòs millores en l’edificació, els accessos i les andanes per adequar el conjunt de l’estació.
“A Ferrocarrils creiem fermament en la importància de divulgar i posar en valor el nostre patrimoni històric”, ha assegurat Segarra, qui ha recordat que la companyia té ben definida i treballa en base a una Estratègia del Patrimoni d’FGC, “que ens ha permès restaurar i posar en circulació trens històrics, habilitar i crear nous espais de divulgació i preservació de material mòbil, i avançar en la digitalització de prop de dos milions i mig de documents del nostre arxiu històric”. Pel que fa a l’edifici de Les Planes, el president d’FGC ha afirmat que “és una satisfacció haver recuperat l’essència d’aquest edifici modernista i acostar així la història ferroviària del país a les persones que viatgen amb Ferrocarrils”.
Per tal de recuperar-ne l’aspecte original, s’ha eliminat la marquesina de l’edifici, un element que no formava part de l’edificació original i que es va afegir per protegir les persones usuàries que s’esperaven a l’andana de les inclemències meteorològiques. Un cop es va construir l’andana central de l’estació, la marquesina de l’edifici va perdre la seva funcionalitat principal i va passar a ser un element prescindible per al bon funcionament de l’estació. Amb aquesta actuació, s’ha recuperat la volumetria original de l’edifici i s’evitaran, a més, els esforços que provocaven els tirants de la marquesina sobre la façana.
Amb la mateixa voluntat de recuperar l’aspecte original, s’ha actuat sobre les fusteries i els acabats exteriors. Pel que fa a la sala interior, que fa les funcions de vestíbul de l’estació, s’ha recuperat l’aspecte que tenia inicialment i s’ha actuat sobre els totxos de l’arc de la paret, les rajoles i el paviment. També s’ha dut a terme un estudi cromàtic de tots els components de l’edifici que ha permès descobrir les policromies originals amagades sota les diferents intervencions que s’han realitzat al llarg dels anys i tornar l’edifici a la paleta de colors originals.
D’altra banda, s’han realitzat altres treballs de millora al conjunt de l’estació contemplats al projecte licitat que han consistit bàsicament en la reparació de les zones de la coberta de l’edifici, la substitució i arranjament d’elements de fusteria, la millora de l’accessibilitat a l’edifici i les andanes i la instal·lació d’una nova pavimentació a les andanes laterals.
Una estació modernista
Aquesta actuació s’emmarca en la voluntat de Ferrocarrils de millorar la divulgació del seu patrimoni històric i apropar-lo a la ciutadania. L’estació de Les Planes, inaugurada el 1916 i finalitzada completament el 1917, es construeix en el context expansionista del paratge idíl·lic de la ciutat jardí de Collserola per a les classes mitjanes de Barcelona, tant per a viure-hi com per al lliure dominical. En aquell moment, Les Planes no respon a cap nucli de població consolidat, però alhora s’espera que n’esdevingui un.
Amb aquesta premissa es construeix una estació d’estil modernista tardà que flirteja amb un noucentisme incipient i que es projecta amb una idea d’una certa representativitat, però amb la voluntat de passar desapercebuda entre la resta de construccions de ciutat jardí que s’espera que es vagin creant al seu entorn durant els anys consecutius.
El volum de l’edifici de viatgers original, inclòs en el catàleg de patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, és rectangular i consta de planta baixa, primera planta i golfes. Està rematat per una coberta de teula a quatre aigües amb generosos ràfecs, escapçada en una de les cantonades per una esvelta torre que fa de reclam de l’estació. Altres elements singulars són les tribunes volades a la planta primera i les obertures en arc de mig punt a la planta baixa.
El 1946 s’amplia el nombre d’andanes a tres i, tret d’intervencions secundàries, no és fins al 1983 que l’estació es rehabilita integralment en la línia de les intervencions corporatives de la dècada. El 1998 l’arquitecte Albert Vilaplana en fa la gran remodelació amb una passarel·la de connexió entre andanes amb ascensors i escales fixes.
