(22/2/2024 – Redacció)
L’historiador Joan B. Culla ja és fill predilecte de Sant Cugat. Aquesta tarda el ple municipal en una sessió extraordinària li ha atorgat aquesta distinció a títol pòstum, amb els vots a favor dels grups d’En Comú Podem, CUP, PP, PSC, ERC i Junts i l’abstenció de Vox.
Culla, nascut a Barcelona l’any 1952 i traspassat el passat mes de novembre, va viure els darrers 25 anys de la seva vida a Sant Cugat. Amb aquest nomenament la ciutat homenatja així la brillant trajectòria científica, cívica i acadèmica d’aquest reconegut historiador.
L’acte de nomenament ha reunit més d’un centenar de persones i ha comptat amb les intervencions del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal; l’historiador Borja de Riquer; i el periodista Antoni Bassas.
Cal recordar, també, que el passat 9 d’octubre, i amb la presència del propi Joan B. Culla, que patia una malaltia, l’Ajuntament li va retre un sentit homenatge amb la presència de diversos portaveus i regidors municipals i un centenar de persones en representació del món social, cultural i associatiu de la ciutat. També hi van participar la periodista i exalumna de Joan B. Culla, Mònica Terribas; l’historiador Xavier Escura; el rector de la UAB, Javier Lafuente; i la seva esposa, Imma Cervià. En aquell acte Culla va signar el Llibre d’Honor de la ciutat.
Josep Maria Vallès, alcalde: “Avui és un dia important per a la història de Sant Cugat, que incorpora Joan B. Culla com a fill predilecte de la ciutat. Un reconeixement merescut per la seva trajectòria professional, el seu tarannà personal i la seva estima a la nostra ciutat. El vam homenatjar en vida en aquesta mateixa Sala de Plens i el vaig visitar a casa seva per transmetre-li el desig d’atorgar-li aquesta distinció que avui fem efectiva com a mostra d’agraïment”.
Biografia
Nascut l’any 1952, era llicenciat (1976) i doctor (1985) en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Va ser professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 40 anys i va tenir prop de 10.000 alumnes.
Va publicar una vintena de llibres, entre els quals destaquen El catalanisme d’esquerra (1928-1936) (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1921-1923) (1986), Unió Democràtica de Catalunya. El llarg camí (1931-2001) (2002), Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina (2004), La dreta espanyola a Catalunya (2009), Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política (2013), El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible (2017) i les memòries La història viscuda (2019).
A més, va participar en diversos mitjans de comunicació com a analista, tertulià i comentarista polític. Així mateix, va col·laborar periòdicament en publicacions com El Punt Avui, Ara, El País, L’Avenç o Serra d’Or.
