Ja és a la venda als quioscos, a les agrobotigues, a les cooperatives agrícoles i a les llibreries el “Calendari dels Pagesos” del 2025, una revista-almanac que ofereix informació agrícola, astronòmica i sobre la cultura i les tradicions catalanes. L’almanac inclou un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i hortalisses de temporada, i les dates dels mercats setmanals, de les fires i de les festes majors dels municipis de Catalunya. Pel que fa a l’astronomia, és especialment interessant la informació que proporciona dels eclipsis totals de lluna (n’hi haurà dos, visibles des de Catalunya) i dels parcials de sol (n’hi haurà dos, un visible des de Catalunya i un que no).
Al “Calendari dels Pagesos” del 2025 també es troba un verset per a cada mes de l’any i el “Judici de l’any”, escrit per Anaís Falcó, amb el més destacable que ha succeït durant aquest any 2024 que ja es troba a la recta final. Un dels al·licients del “Calendari dels Pagesos” és la Roda Perpètua, que reprodueix a la portada. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà, l’any 1617, la Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils. Pel que fa al cultiu, el 2025 serà infèrtil.
Des del 1861
El “Calendari dels Pagesos” és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament. Va néixer l’any 1861 a la llibreria i impremta Casa Llorens, situada al costat del mercat de Santa Caterina, avui desapareguda. En aquell temps Barcelona acabava d’enderrocar les muralles que la cenyien i projectava l’Eixample. Avui en dia el publica l’editorial santcugatenca Publicacions Tomàs, SCP.
El “Calendari dels Pagesos” del 2025 inclou un calendari de paret, amb les festes i llunes de tot l’any, i diversos articles de temes d’actualitat. Hi trobareu informació de Mas Les Vinyes, una casa amb granja del Lluçanès on es duen a terme activitats de foment de la salut, d’elaboració d’aliments sans, de regeneració del sòl mitjançant patrons naturals i de compartir coneixement. A la secció «Saviesa popular» Nerea Iraragorri Ferrando ens parla del món dels olis essencials, l’ús dels quals es remunta a antigues civilitzacions. Els olis essencials s’obtenen d’algunes plantes (de les seves flors, fulles, arrels…) i es fan servir amb finalitats terapèutiques -aromateràpia, per exemple-, però també en la neteja de la llar i en la cuina.
A la secció «Pàgines viscudes», el pagès Joan Lluís Sivill i Vergès reuneix informació sobre tres històriques fires ramaderes: de Vielha (Val d’Aran), de Salàs de Pallars (Pallars Jussà) i de Verdú (Urgell). D’altra banda, la secció «Canviant el món» està dedicada a Mallart Artesans Xarcuters, empresa d’elaboració d’embotits artesanals en la qual treballen col·lectius vulnerables (persones amb discapacitat, amb trastorn mental i amb risc d’exclusió).
La botànica també és protagonista d’aquesta publicació. Un article de Pilar Comes i Solé, fundadora de la Xarxa del Parc de les Olors, ofereix força informació sobre la sajolida, una de les herbes habituals de la cuina tradicional catalana que, a més, té moltes aplicacions medicinals. Se la coneix com l’herba de l’amor, perquè té propietats afrodisíaques, i també com l’herba de les olives (es posa als pots d’olives perquè no perdin el color ni s’estovin).
«Cada vegada que un mas desapareix és com si la nostra llengua perdés un mot, una locució, una frase feta, un gir característic», reflexiona Joan Maluquer, president de la Fundació Mas i Terra, al reportatge central del «Calendari dels pagesos». Aquest reportatge alerta de l’estat d’abandonament en què es troben moltes masies -un dels senyals d’identitat de Catalunya-, i alhora explica algunes de les accions que s’estan duent a terme per recuperar-ne, com la iniciativa «Caçadors de masies» i la Fundació Mas i Terra, que es dedica a l’estudi i a la conservació de les masies. El reportatge, escrit per Marta Lloret, tècnica de patrimoni cultural i directora de la Fundació Mas i Terra, ens parla amb detall de la masia La Sala, de Viladrau, que és previst restaurar. En aquesta masia, on va néixer el bandoler Joan de Serrallonga, tindrà la seu la Fundació Mas i Terra.
Finalment, la secció «Racó de la tradició» del «Calendari dels Pagesos» del 2025 està dedicada completament a un reportatge sobre el patí de vela, el genial catamarà enginyat a Catalunya que es governa sense timó. El reportatge ha estat escrit per Daniel Romaní, que ha realitzat la travessa amb aquesta singular embarcació des de Guardamar fins a Salses.
